Marató de Collserola

Diumenge boirós. La majoria a la Mitja de Sant Cugat, cita obligada pels runners del poble. Jo a la Marató de Collserola, projecte comú que malauradament corro sol. Fins dilluns no tenia clar si fer-ho però calia aprofitar el bon moment de forma i tot i la mandra de córrer sol em sentia confiat de poder-ho fer mínimament bé. La Matagalls-Montserrat em dona aquest punt de confiança ja que és el doble tan en distància com en desnivell i només fa dues setmanes que la vaig fer.

Control 3. KM 17

A la Marató no érem gaires i tot té aquell ambient de les curses d’estar per casa. Xip groc, però només per la arribada, Set controls i dos controls P (no em pregunteu la diferència, no en tinc ni idea) repartits pel camí. La Eva no pot córrer i serà la meva supporter-animadora. Tot un luxe. Hem planificat on ens veurem: abans del C1, al C3 al 5 i al 7 i evidentment a la arribada. Algú m'ha de recollir.

El Pere m’ha fet cinc cèntims de la cursa que ell va fer l’any passat i m’ha quedat clar el concepte: No et desesperis si veus que la penya puja forta (ja maduraran i aniran caient...). I per mi penso que el què ha de madurar és la cursa en si.

La sortida és una mica esverada. Tothom surt fort, però ben aviat anem a en fila índia i al cap d’una estona ja caminem perquè puja fort fins a la carretera del Forat del Vent. Allà comença la primera baixada, llarga i a trams una mica forta, fins a Can Cerdà. Jo ja corro, a un ritme més o menys tranquil però corrent. Un corriol, tornem a creuar la carretera (la Eva anima i fa fotos) i cap a Can Borrell. És com córrer a casa, penso. Arribem al C1. Això funciona però encara queda molt. Anem fins al Pi de’n Xandri i enfilem cap a Can Bell per la Torre Negra. Tornem a anar en fila, Som uns quants que anem junts. Creuem l’Arrabassada i anem cap a Can Trabal però ens desviem i comencem a enfilar cap a la Floresta. Ben aviat trobem algunes rampes fortes per asfalt. Segueixo corrent però en algun tram camino per conservar una mica les forces. Encara queda molt.

Del C2 sortim en pujada forta. Encara anem per grupets més o menys grans. Els carrers de la Floresta pugen molt i ens hem d’enfilar fins a dalt de tot, deixant algun carrer i agafant corriols que s’enfilen pels marges fins al Turó del Fumet. Aquí baixem per un corriol i després per carrers fins a la carretera de la Floresta ben aprop del peatge dels túnels. Arribem al C3. La Eva segueix animant, fa fotos i ara ja som un grup més o menys definit d’uns 10. Hi ha la segona noia, que porta un bon ritme. No és fàcil de seguir.

Sortim del C3 en direcció al C4 baixant per pista ampla cap a can Bosquets. Creuat el torrent, comencem a pujar cap al turó de l’Alzina i Can Pascual Aquí el camí s’endureix, les rampes són fortes i anem fent la goma amb un grup de ciclistes que, quan puja fort van més lents que nosaltres. Arribem al C4 i ja som uns 7 o 8. Al control la gent fa broma, hi ha molt bon ambient. Sortim baixant per un corriol, en fila d’un i vigilant molt amb el terreny. No es fàcil i les cames ja no responen tan bé. Portem 22 km. Arribem a una pista, a tocar de la carretera de Molins i ara ja som tres, la noia i un paio alt i prim. Estic apunt de dir-los que fem una mica de pinya per anar tirant junts, però em fa por no aguantar el seu ritme...i no dic res. Ara girem i anem avall cap al pantà i el baixador de Vallvidrera. Baixo millor que ells i els deixo enrere. Quan arribem al asfalt i hi ha el marit de la noia aquesta amb els seus dos nens i la animen.

Arribem al C5 i la Eva m’anima a mi. Ara ens toca pujar fins aprop del Tibidabo i la cosa comença amb les ditxoses escales...la mare que les ha fotut, això si que casca! A més quan hem passat Vila Joana i jo ja pensava que tot anava cap amunt, tornem a baixar fins a la carretera de Vallvidrera per enfilar-nos per més escales cap a la Font de la Budellera. D’allà passem el P1, que no se perquè es diu P enlloc de Control però és igual. La dona que apunta dorsals està més per xerrar que per apuntar i el tipus que marca es posa nerviós. Li foto al aquarius, a l’aigua i al power gel que ja tenia mig començat i segueixo. La noia se’m ha escapat. Ja no la veig i deixo endarrera al tiu llarg que es queda una mica més al control. Baixada còmoda, després una altra pujada dura que em fa caminar altre cop. Passo dos personatges que estan al límit i caminen com si portessin plom a les soles. Jo penso que és aquí on comença la cursa realment. Cal arribar al coll de la Vinassa C6 i encara puja fort.

Des del C6 toca baixar fins a l’arrabassada i creuar-la. El mosso que controla el transit ens fa passar al altre costat de la valla i jo estic a punt de dir-li el nom del porc per fer-me aixecar tant les cames. I això que aquestes valles semblen petites des del cotxe estant. Passem Can Ribes i baixem cap a Mas Gener. Baixo ràpid, una mica alegre però m’entrebanco al pitjor lloc i salvo la òstia del segle pels pèls. De penyora una rampa al abductor que em fa baixar una mica més el ritme i tornar a treure el power gel de la butxaca. Al pròxim control, que imagino a Sant Medir, ja veure més aigua. Em refaig una mica passo a un noi i després una noia que havia anat primera fins feia poc. La que veia jo, ara va primera però ja ni la veig, i això que el seu company, a Can Ribes m’ha dit que la tenia allà mateix...estic perdent forces!!!

L'arribada

Passem Mas Gener acabem de baixar i tirem amunt direcció Vista Rica. Ni rastre del P2. El C7 sabem que esta a dalt, a Vista Rica però encara falta moooolt. Aquí ens ajuntem amb els de la Mitja i veient més gent m’animo una mica. M’enganxo a un paio que porta un bon ritme per anar pujant i em proposo no deixar de córrer encara que ara, a la mínima pujada tinc tentacions de parar. Arribo al P2, bec molt! i segueixo de seguida perquè ja és l’hora tonta. Una parada massa llarga i costaria molt de tornar a arrancar. Sorpresa!! Torno a tenir la primera noia a la vista, ara camina perquè puja una mica més, i jo també, però conec perfectament el camí i sé on em posaré a córrer. Arribem al C7, la Eva crida!!! i corre un tros al meu costat. Només queden 5 km.

Una pujada curta i forta, un bon tros de pla i un parell de quilometres de baixada fins al final. Torno a beure molt. Engoleixo un altre power gel i tiro amb molts ànims. Faig la pujada quasi tota corrent, la baixada en caiguda lliure i el pla rodant ràpid. Passo a gent, dos o tres de la marató que ja van fosos i alguns de la mitja... Després d’un pla amb lleugera pujada que em costa horrors, arribem a la baixada forta. Tinc la primera noia a 20 metres i baixem seguits passant algun altre corredor. Arribem a un cartell de "perill, baixada forta" i ella frena s’aparta i em deixa passar. Baixo ràpid i atrapo al següent que també em deixa passar al cap de poc. No em puc queixar encara tinc agilitat de cames. Finalment arribem al asfalt. Queden pocs metres i em deixo anar i encara avanço un dels personatges amb els que havia anat quan estàvem all C3 C4. Estic content. Creuaré amb 4h 30’ Més o menys el que tenia previst!!

Per una vegada puc dir que ha sigut el meu dia. M’he sentit molt bé quasi tota l’estona. És com si hagués corregut a casa! i el més important. He tingut una supporter impressionant que m’ha donat molta energia. Extraordinari Moltes gràcies!! i també al Pere pels savis consells. Un mestre és un mestre tan quan toca esquiar com quan toca córrer.

Salut i quilometres.