Marató de Collserola 2011

Aquí teniu la crònica de la Marató de Collserola. Tan breu com he sigut capaç, i en calent perquè no se'm oblidin les sensacions!

6 AM. Esmorzar, pa amb tomàquet, embotits, cafè magdalenes i xocolata. Com si fos un fanàtic de les motos m'he empassat el Gp2 del Japó mentre esmorzava.

7.15 AM. Velòdrom d'Horta. Recullo el dorsal, visita al excusat i torno al cotxe a preparar-me. Escalfament i tres progressius per accelerar el cor.
7.57 AM. Línia de sortida.Miro les bambes de la gent. Merda!! M'he deixat el xip. És al cotxe. Em casco un altre progressiu i en dos minuts torno a ser a la sortida amb el xip al seu lloc. Quin cap!!! Em poso al davant, com els bons, vull evitar taps al principi.
8 AM: Sortida. Somric. Estic content. Em sembla que em trobo bé.
8.37 AM. Can Borrell. Ufff!! Això serà llarg. Tinc molts mocs i em noto massa cansat. No em sento massa bé.
9.15 AM. La Floresta!! Això serà dur. M'ha passat força gent. No sembla que pugui anar com l'any passat.
9.37 AM. Ja soc al 17. En algun moment el meu cos ha entès de que va la pel·lícula i s'ha anat posant a to. Rodem uns 10 junts. Em sento millor.
10.07 AM. Ja soc a la mitja. He pujat millor que l'any passat. Vaig passant gent però se que la segona part és pitjor que la primera
10.15 AM El paio que duia davant no ha vist un tronc de mig metre que li quedava a l'alçada de la cara i ara està estirat al mig del camí. Per sort està bé i en 2 minuts continua.
10.45AM. Quilometre 27. porto mes powergels al cos que mai. Em sento dèbil i encara queda
11.15 AM. Ja soc al 30. Tinc dos suporters inesperats que m'animaran quasi fins al final. Em puja la moral. Em sento cansat però content.
11.50 AM. No pot ser. Ja sóc al 37. Queden 5 km i quasi tot fa baixada. Ja no em noto les cames i no he parat de córrer durant tota la pujada, això va millor que l'any passat però no se d'on he tret les forces i me'n queden molt poques.
11.55AM. Estic baixant i no recordo haver tingut mai tan de flato. M'està matant.
12.05AM. El camí es posa pla i estic al límit d'una rampa al bessó. Aguanto el tipus però se'm nota a la cara. Segur!!!!
12.15 AM. ARRIBADA!!!!!!!!!!!! No m'ho puc creure, de veritat. He baixat 15' respecte l'any passat però em fa mal tot, vull dir tot!!! Aquest cop no hi ha claca a la arribada però la he tingut als moments realment crítics!! Cagun dena!!! No esperava que pogués sortir tan bé. Quasi no m'ho puc creure. La barreja d'emoció i cansament és traïdora... no entraré en detalls...però em sento immensament content!!!
I ara si, deixeu-me fer això si us plau! Gracies a tots!!! Especialment als que m'heu animat tan ahir com avui. Gracies a la Núria Brun pels 4 dies de Carros de Foc, al Xexu i al Hippy per la immensa MM'11, al JR i la Eva per ser a mig camí i donar-me ànims als moments més difícils!! No ho oblidaré!

http://www.uechorta.net/MARATO/ResMarato2011.pdf

Estrenant la samarreta fantàstica!!!

Vés per on!!!

El membre d'A Corre Cuita més impresentable, aquell que no falla quasi mai als sopars però, en canvi a les curses no assisteix i d'entrenar, entrena però, ho fa de nit i sense dir res, és el primer que ha pogut estrenar la fantàstica samarreta d'"A Corre Cuita" i, amb molt d'orgull, per cert.

Tant és així que us mostro les imatges per a què us pugueu delectar amb la sèrie de fotografies que demostren que vaig córrer la VII Cursa de la pujada a Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet!!! (Entenc que més d'un o d'una no s'ho cregui si no ho veu).

I no només la va córrer aquell que a les fotos porta ulleres de conjunt amb la samarreta (no cal dir que s'ha de pensar en tot, i que els complements de moda s'han de tenir sempre en compte!!! JA! ;-)) sinó també la companya Patrícia, la qual em va reconèixer entre mig de la gentada justament per identificar la samarreta!!!

I és que amb aquesta samarreta tothom et mira,
tothom t'identifica i, en tot moment, ets sents totalment identificat!!!

I si no, veieu que bé queda el dibuixet a l'esquena de la samarreta. La veritat és que la vaig estrenar el millor dia que ho podia fer. La cursa de Vallhonesta, és justament com es titula, una "pujada" pel mig del camp! Vallhonesta és una cursa que no es pot definir com de Muntanya pura, però tampoc és de ruta. És un entremig.
El circuït és realment molt maco ja que passa pel costat del parc natural de la Serra de l' Obac i arriba fins a l'ermita de Vallhonesta on hi ha unes vistes precioses de Montserrat i del Montseny, un indret màgic i ple de natura. La distància són 13,6 Qms i aquest any l'organització tornava a oferir el repte de l'hora: tothom qui baixés de 60 minuts per completar el circuït li regalaven una ampolla de vi de la zona, a part de la bossa amb la samarreta commemorativa, sucs, refrescos i la "famosa" coca a l'arribada. A més, aquest any hi havia fruita a dojo.

A vallhonesta tant la Pat com jo vam començar força bé però, ben aviat vam prendre consciència del que era la "pujada". Fins al quilòmetre 5 tot era molt guai però, del 6 al 10 tot era pujar, pujar i pujar de tal forma que semblava que no s'acabava. Sé perfectament que al grup d'A Corre Cuita hi ha gent molt bona i forta però, el repte de menys d'una hora no és tan fàcil. I menys encara per a mi que, a penes faig curses sobre terra!!! 1 hora, 18 minuts 50 segons vaig trigar.

"Lo bo" de tot plegat fou l'esport practicat, la salut, les ganes de superació i, com dic, les vistes de Montserrat!!!

"Lo dolent" fou veure com baixava la gent de la pujada. Quina colla de cabres boges et trobes per la cursa, i a sobre que jo vaig quedar dels últims (el 240 de 300)!!! Però, no creieu que és dolent baixar d'aquesta manera??? (Córrer tant per no tenir cura a la baixada no ho entenc!!!)

"Lo simpàtic" fou veure els rètols d'ànims pel circuït fets amb colors i a mà que, fins i tot, et marcaven en un perfil geològic en quin punt d'altímetre et trobaves respecte de Sant Vicenç de Castellet. Molt maco el detall!!.

"Lo pitjor" fou comprovar com la gent no només es menja el seu tros de coca i donut, sinó que escombrava una dotzena sencera de donuts, se'ls ficava a la bossa i marxava corrents després de fer una cursa com aquesta!!! (Ja sé que hi ha crisi però, cal arribar fins aquest punt???)

L'any que ve m'encantarà tornar a fer-la i veure què tal ho faig.

Salut! Ens veiem a la mitja de Sant Cugat!!

TAGA EVO 2040

I ja hi tornem a ser…..Amb una prèvia d’un sopar com cal, al restaurant dels Caçadors de Ribes de Freser, ens endinsem cap a ……la Crònica de una muerte anunciada.

Del sopar nois, res a dir: impressionant, inmillorable, inigualable, exquisit, suculent, sabrós, apetitós….. tot dirigit pel nostre amic Ramon, que com és l’amo fa la vista grossa i porta les gambes, les vieires, i la millor tonyina de la muntanya per nosaltres!!!

Al sopar ja es veu que, com sempre, HI haurà dos grups. Particularment jo no estic del tot “trempada”-no sé si és el millor adjectiu-, l’Albert li fa mal el maluc, i ha promés acompanyar-me en tot moment…. I l’Artur, què dir de l’Artur que no sapigueu? Us l’imagineu collint floretes, oi???? Doncs aquest és l’equip B.

De l’equip A al sopar només tenim a en Jordi Plana, ell coneix la zona com el palmell de la mà… així que jo en això li dic còrrer amb avantatge. A en David Serrahima i Christian Salvans els trobem puntualment a les 8.30h a Sant Joan de les Abadesses.

Sabeu que en una cursa s’ha de conèixer perfil, km’s, localització dels avituallaments… i tot una serie de detalls que jo d’aquesta he desconegut i segueixo desconeixent, tot i haver-la fet….. El que si que vaig sentir a la matinada prèvia va ser el diluvi universal amb trons, llampecs i tot el xàfec necessari per omplir tot el recorregut de fang i aigua, que no ens deixarà ni un metre de treva en el camí. La pluja sembla ser que ja estava pronosticada, inclús neu a partir de 2000 metres…..

A la cursa som pocs participants (450), per tant l’equip B, sense voler, estem els últims. Els últims??? Però que dic si tenim gent darrera….Ui, quina sort, no??? Doncs no!!!! Sabeu qui són els que van darrera nostre?? L’equip escombra!!!! I mireu, quin martiri, quina pressió, quin “agobio”…. Ens obligaven a còrrer, a anar més ràpid, a afanyar-nos…. I

una altra cosa no, però l’Artur sabia els limits horaris de tots els controls… i a tots hi arribavem amb temps sobrant!!!! No vull oblidar-me de la boira, boira i més boira… i quan finalment arribem al Coll de la Portella, 15 minuts abans del tancament del control, un jutge de la superfederació catalana, ens anuncia que el temps empitjora i ens aconsella no continuar els 2Km que falten per arribar al TAGA, tot i estar dins del temps reglamentari.

Com cap de l’equip B es sent heroi de res, decidim fer cas i començar a baixar pel mateix camí que passen els nostres companys que han fet 4 km més que nosaltres….

Però sabeu qué ens ha tret el jutge? La motivació de la cursa. I no sabem perquè….tot se’ns fa difícil, complicat i comencem una sèrie de caigudes impressionants, ara l’Albert, ara jo, ara l’Artur, ara l’Artur, ara l’Artur….. Artur?? Estàs bé???.

En fi, decidim còrrer els darrers km’s, quan hI ha fang però no perill de caiguda i arribem tots 3 a la meta amb l’orgull d’haver fet el possible, i sabent que aquesta vegada, el temps no va ser company de cursa.

L’equip A ja ha arribat, i tot ser molt dura la cursa, tenen una cara de felicitat d’haver assolit el repte, tot i les dificultats metereològiques. Felicitats herois, campions!!

I aquesta crònica la dedico a l’equip de suport, sense el qual l’Albert i jo no haguessim pogut fer lacursa. Aquest equip està format per la familia Plana: l’Eva,i els ajudants (Nil i Marta) que desde Planoles van fer l’esforç d’aixecar-se a les 7hper rebre els meus fills en pijama, donar esmorzar,distreure’ls tot el matí, i fer un dinar amb camagrocs boníssim pels petits i que va tornar la felicitatals corredors desmotivats!!!!! De tot cor, gracies!!

Presentació XGX

Hola a tothom,

sóc en Xavi, el nou membre, convidat per en Joan. A alguns de vosaltres ja us conec i a d'altres suposo que en les properes setmanes, mesos, curses.

Com no sé com presentar-me ben bé, millor que mireu les meves "cróniques" de les curses.

Així veureu qui sóc.

Isostar Desert Marathon

UTMB

I alguna cosa més no precisament de curses en

el meu canal de youtube

Apa, Salut

Bon estiu!!! A descansar...o no

Ja hi tornem a ser!! Finals de juliol i una nova trobada acorrecuitaire d'aquelles que tant ens agraden: les gastronòmiques!
I com ja és tradició per aquestes dates estiuenques, a la terrassa de l'Albert i la Núria, tremenda atalaia situada al bell mig del casc antic de Sant Cugat, des d'on els nostres comensals podran gaudir d'una vetllada de luxe, contemplant l'skyline de la ciutat, amb el majestuós campanar del Monestir a tocar, mentre degusten el nostre selecte menú "Formosa nit d'estiu" que només per aquest nom ja ens permetrà endinyar-los 60€ per cap! (fi de la falca publicitària)

Assistents: per parelles, i amb tots vostès...

David-Hippy-------------------Eva-Oriol


Núria-Marçal-------------------Jordi-Pat


Joan-Bernardo-------------------Albert-Marc


I per acabar, l'Àngel, que per variar va arribar tard. Això sí, va portar un postre que estava de cookies!!! (ufff, amb la broma fàcil...)

La gran selecció consta de:
Salmorejo casero
Truites de patates casolanes
Pizzes gairebé casolanes
Pa amb tomàquet i embotit, que no falla mai i sempre queda bé
Guacamole i nachos

Tot això, regat i amorosit per un bon vi Dairo (Montsant), cervesa Moritz, Alhambra i Xibeca, i Coca-Cola.

I de postres, l'autèntic gelat de l'àvia, gentilesa Pros, i unes cookies yankies de collons!!

La vetllada transcorre de forma animada. Els assistents conversen de manera pausada i sense estridències, respectant en tot moment el descans dels veïns, ja que és dimecres. Es parla, com no, de curses. Però també es produeix una disertació apassionant sobre birres. No sé en quin punt, ni com, ni per què, es prossegueix amb una enumeració detallada dels nòvios de la Núria (noms dels quals no pronunciarem), que per sort, s'ha quedat amb l'Albert, el bo. També apareixen grups de música catalans de nova fornada. I d'aquí, seguint l'ordre lògic dels esdeveniments, passem a les triatlons, entre elles les d'hivern (esquí de fons, tir amb arc i follar-se l'ós (¿?)). En aquest punt comencem a degenerar, i la conversa es torna picantona, parlant de les coses que es poden arribar a fer de nit, blaa, bla bla...Acabem amb una discussió sobre com pronunciar bé les 'erres', i sobre un gran mostrari d'animals domèstics d'allò més comuns: la Tuca, un cargol, un eriçó...A que no sabeu què menja un eriçó? Doncs pinso de gat!


I reptes? Doncs poquets, a part del Taga, que sembla que uns quants volen fer.
Així que ja veieu, així són les coses i aixines lis hi hem explicat.

És ben bé que necessitem vacances. Descanseu fillets i filletes. Descanseu...

Rànquing 2n trimestre

Felicitats campions !!!

Ja som 5 que hem assolit el repte ! I la majoria ho teniu ben encaminat. I tothom s'ha estrenat !!!

En aquesta llista comprovareu els punts que us falten per assolir el repte ( 17 punts ), i les curses que heu fet aquest trimestre fins a 10 de juliol.

Bernardo : -16,5 punts

II Milles de Mira-sol

Marc : -7,5 punts

Memorial David Rovira St Quirze / La Campana de Vacarisses

David : -6,5 punts

Memorial David Rovira St Quirze / La Campana de Vacarisses

Hansi : Repte assolit

Llista inacabable.....

Joangi : Repte assolit

Memorial David Rovira St Quirze / La Campana de Vacarisses/

Costa Brava Extrem/ Marxa Cap de Rec/ Alpens/ II Milles Mira-sol

Oriol : Repte assolit

Pauls/ Alpens/ Cuita al sol / Marxa Cap de Rec

Jordi B. : -14 punts

Marxa dels 3 monestirs

Patricia : -7,5 punts

Marçal : -3 punts

10km de Pineda / Cuita al sol / Marxa Cap de Rec

Jordi R : Repte assolit

Curs Collserola/ Els 3 monestirs/ 1/2 Alpens

Núria : -3,5 punts

Costa Brava Extrem/ Trail Sant Esteve

Albert : -5 punts

Costa Brava Extrem/ Trail Sant Esteve

Àngel : Repte assolit

Memorial David Rovira St Quirze / La Campana de Vacarisses/

Trail Sant Esteve/ Endimoniada / Cursa del Dimoni/II milles Mira-sol

Caterina : -13,5 punts

Cursa DIR Sant Cugat

Bernat : -10,5 punts

Memorial David Rovira St Quirze

Edu : -15,5 punts

1/2 Cuita al sol

Aleix : -12 ???

Ovidio : ?

10km de Pineda i ?????

Com a suport, aquí teniu el sistema de puntuacions que vam establir en començar la temporada, i al qual he afegit un tipus de cursa "especial". Tampoc tinc clar com puntuar la marxa dels 3 monestirs, ja que bàsicament es camina i no crec que es pugui puntuar amb més de 3 punts.

S'accepten totes les modificacions que volgueu.

De 1 a 5 km : 0,5 punts

De més de 5 a 10,5 Km : 1 punt

De 10,6 a 20km asfalt i 19,5 muntanya : 2 punts

Mitja marató asfalt : 2,5 punts

Curses especials tipus "Cuita al sol, milles verticals, etc... : 3 punts

Mitja marató de muntanya ( Inclou de 20 a 26 km ) : 3,5 punts

Marató asfalt : 5 punts

Marxes i curses de més de 40 km : 6 punts

Marató de muntanya : 7 punts

Suant per la Costa Brava !!!

Senyors i senyores, mesdames et messieurs, ladies and gentlmen, amb tots vostès :

La Costa Brava Extrem 2011, versió Selva Marítima !

Comencem. De bon matí ja arribo tard. L'Albert, la Núria i un company de feina seu, en Guillem, m'esperen impacients. Comença una jornada per recordar. Enfilem cotxes amunt cap a la Costa Brava i ben aviat sorgeixen les primeres dificultats. Tinc problemes de pixera, i a l'àrea del Montseny la meva resistència s'acaba. Decideixo aturar-me i descarregar en un sotabosc a tocar del pàrquing. Uff , quin descans, truco als altres i decidim trobar-nos directament a Tossa. Però ...Tossa ? Que no començava a Lloret la cursa ? Efectivament, però les nostres ments privilegiades han pensat que si deixem un cotxe a Tossa i un altre a Blanes , en acabar la cursa podrem enfilar cap a casa més ràpid sense haver d'esperar l'autocar de l'organització que et torna al punt de partida. Dit i fet, arribats a Tossa, segona descarregada meva, i fet el traspàs de cotxes cap a Blanes ! Però atenció, uns metres més enllà, que heu agafat les coses per la cursa ? Ai no, estan a l'altre cotxe. Tornem enrere ! No arribarem mai. Ara si. Ara ja toca, cap a baix.

Aparquem i ens posem a dinar allí mateix. Anda, los donuts ! M'he oblidat el menjar! Sort que els altres tenen més memòria. I el crono ? Coi de mico, a casa ben guardadet. Sense comentaris.

Menjats, vestits i atabalats perquè el temps se'ns llença a sobre, ens presentem a la sortida amb totes les ganes del món. Uns amics de la parella, La Ioli, el Manu i l'Adam també hi són. La Núria intenta recrear una escena amorosa amb l'Albert, però no té massa èxit. Màxima emoció. Sortim. No sabem el que ens espera !

Els primers trams són pel jardí botànic de Blanes i comencem a percebre l"estil" de la cursa, pujades i baixades constants, un trencacames de por durant 25 Km !!! Mamma mia.

Però durant el primer tram, els paisatges epoustouflants compensen. La millor versió de la costa se'ns presenta amb magnífiques estampes de bosc mediterrani a tocar de platges paradisiaques de sorra blanca i penya-segats. Una meravella.

Ben aviat, l'Albert i jo deixem enrera la resta del grup i ens anem fent un petit reportatge fotogràfic. Al km 10 hi ha el primer avituallament i oh, quina sorpresa més agradable, hi han dues caixes plenes de donuts normals i de xocolata ! El primer tram ha estat fantàstic i estem animats. Però hem arribat a Lloret i tot l'encant paisatgístic es trenca. El camí de ronda es perd i hem de travessar algunes urbanitzacions amb pujades asfaltades pitjors que el Tourmalet. Ports de primera categoria sense cap interès que causaran estralls a les cames en els següents kilometres. A aquestes alçades ja fa estona que s'ha unit a nosaltres una noia tot terreny, la Betania, i ja tenim trio format. Ep, trio només per corr...., això per còrrer, volia dir.

Cap al Km 13 l'Albert nota que no es troba com a ell i agradaria i em diu que tiri. Sortosament no li faig cas, em sento amb forces, però tinc por d'animar-me i pagar-ne les conseqüències i a més a més vull fer la cursa amb ell. Continuem.

Aconseguim salvar l'entrebanc de l'asfalt i tornem a les meravelles de la costa brava. Al km 15 ens esperen més donuts, fruites i begudes i l'Albert sembla plenament recuperat. Pateix per una lesió prèvia a la cursa però sembla que la mar li ha donat aire. En canvi jo començo a notar que he pujat massa escales o pendents més que pronunciades. El cansament comença a aparèixer i a aquestes alçades els dos ja tenim clar que ni en pintura fem la versió dels tres dies de la cursa ! Com diria l'Obèlix : Estan bojos aquests runners !

Ens enganxem a un organitzador de la cursa que fa alguns trams i ens diu que el pitjor encara està per arribar, les quatre punxes ! Gràcies "macu" ! Quin nom tan suggerent i estimulant, les quatre punxes. Bo, seguim. A tot això, de la meva pixera ja no se n'ha sabut res més, fot tanta calor que suant ho trec tot.

Al km 20 hi ha el darrer avituallament, i l'inici de la mortal recta final, 5km eterns.

L'Albert segueix sense trobar el to i la Betania s'autoanima per no defallir. Jo no ho tinc gaire clar, fins ara tot ha estat cansat però genial, però en la darrera baixada les cames se m'han garratibat. Som-hi, comencem a pujar la primera punxa i així una darrera l'altra, absolutament salvatge fer aquest tram després de 20 km exigents. I pujant, pujant, cap al km 22, el dolor als quadríceps es fa quasi insuportable. Haig de prendre una decisió, el mal és brutal, però si m'aturo ja em poden passar a recollir. Si segueixo no sé que passarà però opto per continuar i fer-ho més ràpid , per acabar més aviat. Dit i fet, un coet al cul i deixo els meus companys de viatge. Em sap greu Albert, però no veig una altra manera de canviar la dinàmica de les meves cames. I amunt, amunt, .... supero la prova i arribo a Tossa amb les cames sense dolor i amb una il.lusió tremenda. Ha estat increible ! Repetirem !!!!!!!!!!!!!!!!!

L'Albert arriba tres minuts després, i quatre més tard la Núria feta una rosa. En Guillem també fa un gran paper. És una de les dones millor classificades ! ( Je, je, anàva amb el dorsal de la Patri, tranquils que 25 km no donen per un canvi de sexe ! ) Després arriba l'Adam i finalment la parella.

A meta ens espera la Patri. Gràcies per ser-hi i per les fotos !

Aquí teniu un àlbum amb 40 fotos. ( Si les voleu veure en gran cliqueu a sobre )

Però la cursa encara no s'ha acabat. Sort que nosaltres som més intel.ligents que tothom i tenim el meu cotxe esperant. Però....qui és el corredor més despistat ? Efectivament, jo mateix, que he deixat les claus en el cotxe dels Carbó a Blanes !!!!!!!!!!!!!!!!!!! Socorroco !

Riure o plorar ? De moment pujar a l'autocar i tornar. I així després d'una llarga espera arribem de nou a Blanes. Agafem el cotxe de l'Albert i cap a Tossa de nou ! Ole, ole, què divertit! Sabeu les pelis del Benni Hill corrents amunt i avall, doncs eso. Quarta vegada que fem el mateix trajecte. Tornem-hi. I arribem de nou a Tossa, agafo el meu cotxe i ens prometem no tornar a Blanes, al menys avui. Ja, ja, ja,.... Em distrec en un revolt i en lloc d'agafar la carretera que duu directament a l'autopista, agafo, no pot ser, la carretera de Blanes! Aaaaaaaah !!! Però atenció, ells em segueixen, ja, ja, ja... Quina sort , podrem gaudir de nou de les magnífiques vistes de les discos de Lloret. El cúmul de despropòsits s'acaba aquí, però l'atac de riure ens dura una estona.

Ara si, sembla que s'acaba la jornada, es fa fosc i nosaltres tornem fets uns campions !

ESo es todo amigos...... Noooo !

El mateix cap de setmana pujo a Llançà a descansar i diumenge al matí, quan sóc a la platja, sabeu qui trobo ? Els quatre valents que encara corren !!!!!!!!!!!! Bravo !

Aquí us deixo una foto amb el meu nano que certifica el fet :

Apa, l'any que ve, espero veure més acorrecuites !!!