Skyrace 2014

FITXA TÈCNICA CURSA SKYRACE:

-data: 23 març 2014

-hora: 8:00

-Km:25

-desnivell positiu: 1600

-lloc: Monistrol de Montserrat

FITXA TÈCNICA ALBERT:

-edat: +45anys

-amplia experiència en asfalt, i cada vegada més en muntanya.

-handicap: sense descansar de la marató de BCN (17/3).

FITXA TÈCNICA IVAN:

-edat: +40anys

-amplia experiència en muntanya.

-handicap: juliol ’13 Intervenció quirúrgica de lligament encreuat anterior genoll.

Turmells febles, i més, després de Rocacorba.

FITXA TÈCNICA NÚRIA:

-edat: +35anys

-amplia experiència en muntanya. En especial a Montserrat

-handicap: escàs entrenament.

INICI DE LA CURSA:

Previ a la cursa, pactem anar a ritme SUAU. Per tant, iniciem la cursa suau, trotant i xerrant. FC baixes diriem….. Caminents facilets amplets, que dónen a la solana i estem escalfadets, “bon rotllo”.

Un cop arribem a Santa Cecilia, però, la cosa canvia. El vent de “ponent” o d’on sigui ens entra de valent i la solana es converteix en obac complet. Els caminets amples es converteixen en corriols…… què passa? Tenim davant nostre la CANAL.

LA CANAL DE SANT JERONI. Magestuosa tota ella. Com si d’una escala es tractés la tenim davant. Grimpem una mica, passos de vertigen que obliguen a agafar-se a la corda. Trams d’alçada que obliguen a treure tota la nostra agilitat amb força de braços i cames. Corda per la dreta i esquerra. No tenim sortida. Amunt. Amunt- Amunt.

L’Albert prudent em segueix a mi, i l’Ivan té una adrenalina al cos, que l’obliga a  treure’s una espina que tenia clavada al cor i comença a grimpar com un boig. Està disfrutant de valent.

A dalt de la canal ens espera l’ARTUR (ai! l’Artur, vull dir l’Ivan) i pugem el tram final de sant Jeroni els tres junts.

Contents d’haver fet el cim, ara toca continuar la cursa.

-ui!ui!ui! Núria??? fas figa??? INCREIBLE! Les cames no em segueixen. Planyo als meus companys, els demano perdó, ho sento, i rondino, rondino….  No ho entenc.

Decideixen fer de mi un entrepà.  L’Albert anirà davant per tivar de mi, i l’Ivan darrera per apretar-me. Llavors l’Ivan, tip de sentir-me, em dona una gominola. Això serveix per posar silenci durant uns quants kilometres.

Aquests kilometres no són fàcils, passem per corriols estrets, amb branquetes i branquillons desitjant esgarrinxar els nostres braços i cames, roques i arrels a terra esperant que ens entrebanquem,  terreny rocós en desnivell esperant que els turmells de l’Ivan defalleixin. Però nosaltres som més forts i no ens atura res!!!

El tram de baixada té pujades….. i davant nostre pum! 3 ais!! 1 noia i dos nois amb rampes. Aturats. No poden continuar. L’Ivan, tot un cavaller, els ajuda a estirar les cames. L’Albert i jo continuem i de seguida torna l’Ivan.

Darrers 5 km’s de la cursa…. veiem el final aprop. Darrer avituallament. El meu cap comença  a pensar, acabem d’avançar una noia…. i pum! just davant meu s’atura una altra noia  per cordar-se la bamba. (Ja en portem dues). Tots tres pensem el mateix…. anem a caçar dones!

Això ens motiva, i baixem els darrers 5 km fletxats, això si, sabem on col.loquem els peus, perque rellisca tot molt.

falta un km i veiem…….. 4 noies!! 4!!!!!

Tenim l’avantatge que anem darrera d’elles i veiem un gir de 90º a la dreta. Ens tirem pel barrranc tots tres i les avancem, i llavors a mort!! Jo mai havia anat  a 4’40’’ el Km, i menys en pujada!!!!!!

Però si, ho fem tots tres. Estem tots tres molt contents perque atravassarem la meta de la mà.

Estic contenta i satisfeta de la cursa, i es d’aquelles curses que en properes ocasions farem molt millor, perque ja la tindrem en ment.

Estic convençuda que la climatologia ens ha afavorit (es preveien pluges torrencials).  Per cert, les 4 darreres noies, feien una altra cursa (la de 16km!) AAArghhh!!!!!!

Albert i Ivan, sens dubte, heu sigut  cabdals per assolir la fita.

Gràcies per acompanyar-me a reviure la muntanya.

I espero tenir-vos a prop en moltes més ocasions!

Som gran team!.

Fotografia: Klassmark. Selfie, i algun corredor.

Redacció: Núria Escamilla.