Crònica de la Trail Sant Esteve

Tot va començar quan algú va insinuar d’apuntar-nos a una "Trail".
Trail?? -Ah, d’acord. I a mesura que passaven els dies erem més i més gent inscrits. Alguns no van poder finalment assistir.... però vem ser 12!!!!!
I a mesura que passaven els dies .....
-Sopar de germanor al Junior: taula integra de no-participants a la Mitja de formentera i 100% inscrits a la S.Esteve, exceptuant a la Gran-Megacrack Mireia que venia de fer la Mitja IronMan!!!
El sopar va anar d’allò més bé... a tothom li feia mal alguna cosa.... i a l’Albert li feia basicament mal l’orgull que la seva dona (jo), li estava enfonsant! En David va prometre portar-lo en braços per tal de fer millor temps que jo! En Jordi tampoc es quedava curt, ja va pronosticar la llufa de l’Artur a la trail... perque segons ell, sempre fa llufa. Vem parlar del calçat a fer servir, de les motxil.les, bastons.... Buf!! Es respirava nervis.......
-Seguidament al sopar i fins el dia D, milions d’emails creuats.... que si heu vist fotos, qui si mira quina pendent, mireu quins temps van fer els primers, que si on ens hem fotut....

I arriba el dia D. Al punt de trobada habitual, Can Català.
Ostres, ostres, ostres.... que era allò tan lluent que portava jo als peus??? No seràn unes bambes de running salomon xtrail2 últim model???? Ai.... doncs si, la Núria es dèbil i no podia estar-se de comprar-se-les, i contra tota recomenació de tothom, i dels més experts i el Mestre.... va i les estrena!!!!!
L’arribada a Sant Esteve ja es respira ambientillo guai, que si la fira del corredor amb les ASICS, que si els pitralls, que si visca el Barça, que si portem samarreta del barça, fotos, vaselina, i gorres canviades, rellotges de darrera generació(eh?, Artur), presentacions d’Acorrecuita-Àngel cap als altres, d’en Guillem a la resta del seu mateix club-Junior, però diferent secció (Ai! Que gran que és aquest club!).
Iniciem la cursa, i ja ens posicionem: els ràpids davant i els lents darrera. I comencem a correr... i de sobte, paissatge de totes les tonalitats de verd, un embassament d’aigua, i les primeres baixadetes de cul i pujadetes.... i l’Albert! L’Albert??? em fa cas??? Parlo amb ell i em diu que li fa molt mal els malucs, em sap greu per les molèsties que té, però trobo que fa ben fet, donat les circumstàncies. I aprofitem que ens faci les fotos, oi Perche?? Je, je... Quan arriba la pujadeta forta el grup es distancia més, i per primer cop a una cursa, m’acompanya qui jo he escollit per company de vida. (I like it!).

I mentre estic pujant és quan penso en els meus pares, i amb qui em va ensenyar a pujar muntanyes i estimar-les, en les excursions a Montserrat... Aquesta cursa se la dedico a ells, i als amics que m’han instruit en l’estima a la muntanya.

A l’arribar al cim ens trobem amb en Pere! Ell ens acompanya d’aprop (jo crec que ens vigila), i comencem la baixadeta!! I quin gust aquell camí ampla de baixadeta...EP!! Un control i l’Àngel (el PT), unes rampes malparides el decideixen a abandonar. (Llàstima). I nosaltres continuem, ara les baixades no són tan faciletes, i hem de fer servir braços, cap i agilitat per moure’ns... i al David se li escapa l’Àngel-acorrecuita en unes d’aquestes baixades.

Ja comença la fatiga, però s’ha de dir, que els avituallaments, els controls, i la senyalització
del camí són excepcionals. L’Albert m’estira i m’estira, i m’espera abans de l’arribada per arribar de la maneta a la META!!!!

BUFF!!!!! Aconseguit! Estic cansada, però ha valgut la pena. Contenta a nivell personal pel temps assolit. Després de la cursa ens ha anat bé descansar al solete i dirigir al personal a on havien de recollir les samarretes, que no pitralls!! EJEM!!!!!


Bé, un cop feta aquesta Trail, no ens ha de fer cap por inscriure’ns a la del TAGA!!! Vinga, que entre Acorrecuites, Juniors, i Sant Cugat Runners podem ser més de 20!!